Base de datos de memoria republicana
Escuelas y Maestros de Freinet
1931 — 1939
La Segunda República abrió las aulas a las corrientes de renovación pedagógica que, desde principios del siglo XX, defendían una escuela más participativa, democrática y vinculada a la realidad de los niños y las niñas. Entre ellas destacó el movimiento impulsado por el pedagogo francés Célestin Freinet (1896-1966), que proponía una educación basada en la libre expresión del alumnado, el trabajo cooperativo y la imprenta escolar como herramienta para aprender, comunicar y compartir experiencias.
Los periódicos y cuadernos elaborados por los escolares constituyen hoy un testimonio excepcional de aquella forma de entender la educación. En sus páginas quedaron reflejados la vida cotidiana, los paisajes, las familias, las fiestas, los juegos, las inquietudes y los sueños de toda una generación. El intercambio de estas publicaciones entre escuelas permitió, además, crear una amplia red de comunicación y aprendizaje que traspasó los límites de cada pueblo y convirtió la escuela en un espacio abierto al mundo.
Este proyecto nace con la voluntad de reunir, documentar y preservar toda la información posible sobre las experiencias de pedagogía Freinet desarrolladas durante la Segunda República, así como sobre sus escuelas, maestros y publicaciones. Su propósito es contribuir a la conservación de un patrimonio educativo de extraordinario valor, facilitar futuras investigaciones y mantener viva la memoria de quienes entendieron la educación como un instrumento de libertad, cultura y transformación social. Hay libros excelentes sobre maestros del movimiento Freinet, pero veía, desde mi perspectiva como geógrafo, que faltaba una herramienta que reuniese sobre una planimetría de forma sistemática todas las escuelas, los maestros, los cuadernos y las relaciones entre ellos que se vivieron entre 1931 a 1939 momento en que se da por extinguida aquella experiencia.
Este trabajo está dedicado a tres personas que, desde ámbitos diferentes pero con una misma generosidad y compromiso, han contribuido de manera decisiva a recuperar y difundir este legado. Los tres comparten algo más importante que sus trayectorias: una enorme calidad humana. Ninguno buscó protagonismo; trabajaron durante años, muchas veces en silencio, para que la historia de aquellos maestros y de aquellos niños no se perdiera. A Jaume Aragonès Benaiges, sobrino de Antoni Benaiges y una de las primeras personas que emprendió la búsqueda de la historia y el paradero de su familiar, preservando su memoria cuando todavía era prácticamente desconocida. A Ferran Zurriaga i Agustí, maestro e investigador que dedicó buena parte de su vida al estudio y la difusión de las técnicas Freinet. Y a Salomó Marquès i Sureda, catedrático, historiador de la educación y uno de los grandes divulgadores de la renovación pedagógica republicana. A los tres, por su humanidad, su generosidad y su compromiso con la memoria y con la educación, este proyecto quiere rendir un sincero homenaje.
La Segona República va obrir les aules als corrents de renovació pedagògica que, des de principis del segle XX, defensaven una escola més participativa, democràtica i vinculada a la realitat dels nens i les nenes. Entre ells va destacar el moviment impulsat pel pedagog francès Célestin Freinet (1896-1966), que proposava una educació basada en la lliure expressió de l'alumnat, el treball cooperatiu i la impremta escolar com a eina per aprendre, comunicar i compartir experiències.
Els periòdics i quaderns elaborats pels escolars constitueixen avui un testimoni excepcional d'aquella manera d'entendre l'educació. En les seves pàgines van quedar reflectits la vida quotidiana, els paisatges, les famílies, les festes, els jocs, les inquietuds i els somnis de tota una generació. L'intercanvi d'aquestes publicacions entre escoles va permetre, a més, crear una àmplia xarxa de comunicació i aprenentatge que va traspassar els límits de cada poble i va convertir l'escola en un espai obert al món.
Aquest projecte neix amb la voluntat de reunir, documentar i preservar tota la informació possible sobre les experiències de pedagogia Freinet desenvolupades durant la Segona República, així com sobre les seves escoles, mestres i publicacions. El seu propòsit és contribuir a la conservació d'un patrimoni educatiu de valor extraordinari, facilitar futures investigacions i mantenir viva la memòria de qui va entendre l'educació com un instrument de llibertat, cultura i transformació social. Hi ha llibres excel·lents sobre mestres del moviment Freinet, però veia, des de la meva perspectiva com a geògraf, que faltava una eina que reunís sobre una planimetria de forma sistemàtica totes les escoles, els mestres, els quaderns i les relacions entre ells que es van viure entre 1931 i 1939, moment en què es dona per extingida aquella experiència.
Aquest treball està dedicat a tres persones que, des d'àmbits diferents però amb una mateixa generositat i compromís, han contribuït de manera decisiva a recuperar i difondre aquest llegat. Els tres comparteixen alguna cosa més important que les seves trajectòries: una enorme qualitat humana. Cap d'ells va buscar protagonisme; van treballar durant anys, moltes vegades en silenci, perquè la història d'aquells mestres i d'aquells nens no es perdés. A Jaume Aragonès Benaiges, nebot d'Antoni Benaiges i una de les primeres persones que va emprendre la recerca de la història i el parador del seu familiar, preservant-ne la memòria quan encara era pràcticament desconeguda. A Ferran Zurriaga i Agustí, mestre i investigador que va dedicar bona part de la seva vida a l'estudi i la difusió de les tècniques Freinet. I a Salomó Marquès i Sureda, catedràtic, historiador de l'educació i un dels grans divulgadors de la renovació pedagògica republicana. Als tres, per la seva humanitat, la seva generositat i el seu compromís amb la memòria i amb l'educació, aquest projecte vol retre un sincer homenatge.
